La premsa menuda de Benimaclet

La Premsa Menuda de Benimaclet és un laboratori cooperatiu, una ferramenta educativa de gestió comunitària pensada per generar una xarxa de publicacions realitzades per xiquets i xiquetes en Benimaclet a partir d’un dispositiu d’impressió analògic.

Entenem el barri com un territori pedagògic en què xiquets i xiquetes també en són protagonistes i, per tant, cal facilitar l’aparició d’espais on puguen prendre la paraula per comunicar-se, compartir, aprendre i manifestar-se lliurement.

Un dispositiu que s’activa des de l’Escuela Meme amb la voluntat que transcendisca al mateix espai, esdevenint una ferramenta comunitària que puga ser utilitzada per col·lectius, centres educatius o entintats del barri establint una xarxa de publicacions d’infants.

Per la posada en marxa del projecte s’organitzen unes jornades de treball obertes i s’impulsa un laboratori permanent de recerca des de la pràctica.

Com puc participar-hi?

La Premsa Menuda de Benimaclet és un projecte que s’ha de construir col·lectivament i per tant la participació de veïnes i veïns és essencial.

El projecte està obert a la participació de totes aquelles persones interessades. En primer lloc a persones vinculades al barri (xicalla, famílies, entitats, col·lectius i escoles) i també a professionals i estudiants d’educació, art, disseny, sociologia, etc.

Es planteja un desenvolupament per fases en què s’aniran realitzant convocatòries a la quals les persones interessades hi podran participar.

Si teniu interés en rebre informació o per realitzar algun tipus de proposta ho podeu fer a hola@catxirulolab.org


Perquè proposem estes tecnologies com a ferramentes pedagògiques en plena era de la comunicació digital?

Sí, és cert, ara és més fàcil que mai enviar un missatge al món. És senzill, immediat i pràcticament sense límits. Ho és per gent de quasi totes les mides i condicions. I ens preguntem: això ens fa més lliures? Això ens empodera? Això ens connecta de forma més eficaç? Estes preguntes segurament es poden respondre de forma afirmativa en alguna mesura, i no hi ha dubte que les ja famoses TIC són aquí per quedar-se i cal que aprenguem a viure amb elles. Però també tenim la seguretat que en gran mesura estes tecnologies (precisament per la seua accessibilitat, per la seua universalitat) també ens plantegen problemes que ens situen en la posició antagònica: invisibilitat, manipulació, dependència, alienació, etc.

La Premsa Menuda de Benimaclet proposa recuperar tecnologies, oficis i plantejaments pedagògics que poden semblar obsolets però, que ens permeten recuperar algunes actituds i valors educatius que ens confronten amb molts aspectes problemàtics de la vida contemporània. Posar en marxa un dispositiu d’impressió analògic no és una proposta nostàlgica cap a allò que és vell o exòtic. Es tracta d’establir un canal directe de connexió entre la comunitat educativa (infants, mestres, famílies, etc.) i un dels punts de partida de la nostra cultura: la impremta. L’ús de materials d’estampació i impressió, inclús per mitjà de sistemes tipogràfics, amb l’objectiu d’elaborar una publicació requerix una nova posada en valor del temps, els recursos i el treball en equip.

Allò que mitjançant un smartphone o l’ordinador podem escriure i compartir de forma individual i immediata amb desenes, centenars, milers de persones a l’instant, pot comportar hores de treball col·lectiu amb estos processos de treball. Això ens obliga a donar un altre valor a allò que es vol dir: què volem dir? Com ho diem? Amb qui ho diem? Tot plegat, activa un seguit de valors que sumats a altres competències que es posen en joc a nivell motriu, creatiu i social, plantegen un espai pedagògic d’allò més interessant.

Este projecte partix d’alguns aspectes de la Pedagogia Freinet que va incorporar este tipus processos als moviments de renovació pedagògica de la primera meitat del segle XX i que van tenir especial incidència en l’escola republicana a l’estat espanyol i especialment en el context de l’escola valenciana. Així doncs este és també un gest simbòlic que recupera un patrimoni pedagògic i que posa en valor la feina i la vida de moltes persones que han lluitat tots estos anys per millorar les condicions del sistema educatiu.

L’aspecte singular d’este projecte és que situa de forma clara l’espai educatiu en un àmbit més ampli que el de la mateixa escola. Volem recuperar el potencial pedagògic de la comunitat, volem que l’escola en siga part i còmplice, però volem situar al centre a xiquets i xiquetes amb la complexitat de tot allò proper que els envolta.