Aquestes jornades de treball pedagògic es proposen com un espai obert de coneixement i reflexió sobre les oportunitats que oferix un projecte com el de La premsa menuda de Benimaclet i en les quals convidem a participar-hi tant a persones i col·lectius del barri com a estudiants i professionals del món de l’educació, l’art, la mediació cultural, la sociologia, l’editorial, etc.
L’objectiu és, per mitjà d’un procés dialògic i experimental, elaborar un document de posada en marxa del dispositiu que incorpore aspectes pedagògics, pràctics i culturals en el context del projecte. Aquest document serà el resultat de l’anàlisi i debat que es genere a partir tant de les experiències i plantejaments teòrics que es tracten com dels desitjos, idees i opinions que expressen les persones que participen en les jornades de treball.
Amb aquesta finalitat es proposen tres jornades de treball en la que s’abordaran els tres eixos sobre els quals s’articula el projecte: Educació cooperativa, L’aprenentatge en la pràctica i Ferramentes comunitàries.
Programa
Totes les jornades tenen la mateixa estructura:
10.30 h Inici de la jornada. Matí de xerrades i debats.
14.30 h Dinar col·lectiu.
16.30 h Taller pràctic (amb Catxirulo Lab)
18.30 h Finalització de la jornada
Les xerrades, debats i tallers de les jornades estan orientades a persones adultes, però hi podeu assistir amb infants. Mirarem d’acollir-los de la millor manera possible (hi ha un espai ampli de joc compatible amb l’activitat de les jornades i hi haurà una persona de l’organització responsable de tenir-ne cura)
El taller de la tarda està entès com una activitat d’introducció a l’ús de la impremta amb l’objectiu de conèixer de forma experiencial les seues possibilitats, límits, ritmes, processos, etc. i d’aquesta manera poder valorar a nivell pràctic la seua idoneïtat com a ferramenta eductiva. Donades les característiques del taller les places seran molt limitades (6 persones cada taller).
Dissabte 8 d’abril
EDUCACIÓ COOPERATIVA
Com i perquè aprenem juntes?
Per a nosaltres és evident que l’educació ha transcendit la idea d’espai adoctrinador o de mera transmissió de coneixement acrític: l’era dels «colzes» pels «colzes», dels deures a casa, de «repassar la lliçó».
Creixem com a individus singulars i, evidentment, això comporta un treball individual indiscutible, però no podem entendre aquest procés dissociat de la nostra vida social.
Aprenem a l’escola, a casa, a Internet, a la televisió, als espais d’art, al carrer, al barri… i en cada una d’aquestes ocasions ho fem juntament amb altres persones: mestres, educadores, companyes de classe, família, amistats veïnes, etc. Però creiem que hi pensem poc en la qualitat i les formes que prenen aquestes relacions pedagògiques.
La premsa menuda de Benimaclet se situa en aquest espai de construcció d’altres relacions pedagògiques. Volem posar en pràctica altres espais d’educació on el fet cooperatiu prenga una dimensió el més amplia possible en el context de barri. Cooperació entre la xicalla, entre famílies, entre veïnes, entre col·lectius, entitats i institucions.
Apel·lar a la cooperació és per a nosaltres una invocació a aquesta necessitat de repensar els espais d’educació, a problematitzar el binomi sistema-educatiu. Una crida a la responsabilitat compartida. Però també és obrir la porta a metodologies educatives d’intercanvi, col·laboració i solidaritat. I també, perquè no, a afrontar les relacions entre economia i educació des de models més justos, democràtics i sostenibles.
Xerrada inicial a càrrec d’Alfred Ramos (Mestre, pedagog i investigador. Autor, entre altres de llibres com “Mestres de la impremta. El moviment Freinet a València”)
Taula rodona amb L’alqueria Kunterbunt (Espai d’aprenentatge conscient a l’Escuela Meme), Todo EnCaja (projecte d’espais de joc infantil a l’Horta) i La flameta de Benimaclet (grup de mares i pares creant espais per a la xicalla)
Taller pràctic amb Catxirulo Lab
Dissabte 29 d’abril
L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA
Com i què aprenem quan ho fem? Què i com ho fem per aprendre?
Massa sovint associem l’educació a l’adquisició de coneixements teòrics normalment transmesos per via escrita, oral o audiovisual. També és recurrent pensar que aquests coneixements adquirits són els que ens autoritzen a actuar. Una lògica en què la teoria sempre acostuma a precedir a la pràctica. I tant és així que malgrat que la nostra naturalesa ens indica el contrari, insistim a inocular aquesta lògica cada vegada en edats més primerenques en l’educació de xiquetes i xiquets. Les protegim en excés de l’error abans que aquest aparega, però d’aquesta manera impedim que l’assumisquen com a part del procés. Eliminem en gran mesura la seua capacitat d’experimentar i les desautoritzem com investigadores evitant la seua capacitat de generar troballes valuoses. I així seguim tota la nostra vida.
No és menys cert que vivim també, en paral·lel, una exaltació, potser exagerada, de l’experiència. La necessitat de viure intensament, de singularitzar les nostres vides, de recuperar el contacte a quelcom autèntic, ens evoca a escenaris que sovint plantegen l’experiència com un miratge temporal, una relació excessivament superficial amb la pràctica. I possiblement podríem establir força relacions entre aquests fenòmens i la idea de l’espectacle o la cultura de consum.
És per això que creiem que cal promoure els espais d’educació a partir de l’experiència pràctica crítica i conscient. Espais que problematitzen les jerarquies del coneixement. Espais, laboratoris, tallers.
Xerrada inicial a càrrec de L’Automàtica (Col·lectiu dissenyadors gràfics, il·lustradors i artistes de Barcelona que des de l’any 2011 desenvolupen un projecte en una vella impremta de barri d’impressió tipogràfica)
Taula rodona amb Industrias lentas (Taller d’impressió tipogràfica i gravat a Benimaclet), Enric Ramiro (Mestre, pedagog, autor de “La maleta de la ciència”) i Elisa M. Matallín (Mediadora cultural)
Taller pràctic amb Catxirulo Lab
Dissabte 13 de maig
FERRAMENTES COMUNITÀRIES
Com gestionem allò que és comú?
Ja fa un temps que de l’àmbit de la cultura s’ha obert el debat sobre la necessitat d’establir models de gestió comunitària que (en paraules que no són nostres*) impliquen «l’existència d’una comunitat activa que fa servir i manté una pràctica cultural i que es dota de normes democràtiques per a fer-ho. Aquesta gestió col·lectiva de la cultura no funciona com la propietat publico-estatal ni com la propietat privada-mercantil, sinó com a propietat comunitària».
No tenim cap problema en pensar que l’educació és cultura, ni tampoc en substituir a la cita la paraula «cultura», o «cultural», per la d'»educació» i mantenir el sentit i l’oportunitat del que expressa.
Definim el projecte de La premsa menuda de Benimaclet com una ferramenta educativa de gestió comunitària i aquest és el desig que l’impulsa. Així doncs primer caldrà problematitzar algunes idees que s’expressen en la definició amb què hem obert aquest plantejament. Què entenem per comunitat? Qui la conformem? De quines normes democràtiques podem dotar-nos? Com entenem la idea de «propietat» tant dels recursos com de què es pot generar amb aquesta ferramenta?
Xerrada inicial a càrrec d’Aida Sánchez de Serdio (Investigadora i educadora en els àmbits de les pràctiques artístiques col·laboratives, cultura visual, pedagogia i recerca qualitativa)
Taula rodona amb Magacim (Projecte audiovisual realitzar recentment al barri de Benimaclet), La Repartidora (Espai social i cultural cooperatiu. És una llibreria, un espai de formació, recerca i acció al barri) i Benimaclet Viu (Plataforma creada en 2010 per diferents associacions, escoles, instituts del barri en defensa de la llengua, el barri i l’educació)
Taller pràctic amb Catxirulo Lab
Inscripció
[contact-form-7 id=»500″ title=»Inscripció Jornades 2017″]
